{"id":1819,"date":"2018-02-06T11:11:25","date_gmt":"2018-02-06T10:11:25","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=1819"},"modified":"2018-02-26T15:44:24","modified_gmt":"2018-02-26T14:44:24","slug":"sentelequia-de-sunitat-de-sa-llengua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/premsa\/sentelequia-de-sunitat-de-sa-llengua\/","title":{"rendered":"S\u2019entel\u00e8quia de s\u2019unitat de sa llengua"},"content":{"rendered":"

La setmana passada ses xerxes socials bullien amb una nova pol\u00e8mica interessada i agafada amb pinces que s’ha tret de sa m\u00e0nega un digital que,\u00a0ma che cosa<\/em><\/span>, curiosament sobreviu gr\u00e0cies a ses subvencions de sa Generalitat de Catalunya i es Govern balear. Sa publicaci\u00f3 posava en boca des diputat aut\u00f2nomic\u00a0Xavier Pericay<\/strong><\/span>\u00a0unes paraules que no havia dit: \u201cni Ciutadans ni la Fundaci\u00f3 Jaume III posen en dubte la unitat de la llengua catalana<\/em><\/span>\u201d.<\/p>\n

\u00c9s ben ver que vivim un temps en qu\u00e8 sa mentida passetja disfressada de veritat a mitges. Es Diccionari de sa RAE i tot ha adm\u00e8s es terme\u00a0posverdad<\/em><\/span>. Fet que mos obliga a, com deim a Ponent, deixar ses coses clares i es xicolati esp\u00e8s. Sa Fundaci\u00f3 Jaume III de ses Illes Balears des seu naixement s\u2019octubre del 2013 va deixar molt clar lo que defensava: prestigiar i dignificar es mallorqu\u00ed, es menorqu\u00ed i s\u2019eivissenc. A\u00e7\u00f2 vol dir formalisar ses caracter\u00edstiques ling\u00fc\u00edstiques des xerrar de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Que tant\u00edssimes paraules, morfologia verbal, expressions, frases fetes i modismes emprats pes nostros avis no passin a millor vida a canvi d\u2019un catal\u00e0 central m\u00e9s estant\u00eds que una bossa de patates caducades. Sa soluci\u00f3 valenciana, \u00e9s a dir, sa modificaci\u00f3 de s’Estatut d’Autonomia perqu\u00e8 es reconegui oficialment sa llengua balear o bale\u00e0rica com idioma aut\u00f2cton de ses nostres illes, aix\u00ed com a s\u2019Estatut de sa Comunitat Valenciana reconeix s’idioma valenci\u00e0, i a Catalunya sa llengua catalana, sense que ning\u00fa s\u2019arrabassi es cabells.<\/p>\n

Si amb una cosa ha fet fortuna es catalanisme insular ha estat amb es mantra de \u201cla unitat de la llengua\u201d. Un t\u00f2pic recurrent, un jurament de fe, una doctrina sagrada que no es pot criticar, opinar ni tan sols suggerir res diferent. Juntament amb s\u2019obsessi\u00f3 per comparar es menorqu\u00ed amb s\u2019andal\u00fas, \u201cla unitat de la llengua\u201d \u00e9s es pa de cada dia pets\u00a0ayatolas<\/em><\/span>\u00a0ling\u00fc\u00edstics de la ceba. Lo graci\u00f3s des tema \u00e9s veure com aquests personatges, simpatisants des cop d\u2019Estat separatista contra sa democr\u00e0cia espanyola, mos acusen de \u2018secessionistes ling\u00fc\u00edstics\u2019 an es qui defensam, simplement, que no es perdi es nostro menorqu\u00ed. \u00c9s de traca.<\/p>\n

Es balearistes, hereus de ses tesis d\u2019en Pep Gonella (D. Pep Zaforteza) defensam que balear, valenci\u00e0 i catal\u00e0 pertanyen an es mateix tronc ling\u00fc\u00edstic, a sa mateixa fam\u00edlia i no mos n’hem amagat mai. A\u00e7\u00f2 \u00e9s es diasistema ling\u00fc\u00edstic occitano-rom\u00e0nic. Aix\u00ed com gallec i portugu\u00e8s s\u00f3n varietats ling\u00fc\u00edstiques, lleng\u00fces germanes, que comparteixen origen com\u00fa \u2014de fet, es portugu\u00e8s es va originar a Gal\u00edcia quan ses fronteres entre un territori i s’altre no eren massa clares\u2014 per\u00f2 en cap moment se\u2019ls hi ha passat pes cap an es portuguesos imposar es portugu\u00e8s a Gal\u00edcia, ni es gallecs pretenen imposar es gallec a Portugal. De sa mateixa manera, defensam per ses Balears s’autonomia ling\u00fc\u00edstica que tenen valencians i catalans.<\/p>\n

N\u2019hi ha que diuen que es menorqu\u00ed i es catal\u00e0 no tenen absolutament res a veure, o que s\u00f3n lleng\u00fces completament distintes. Noltros no. Sempre hem reconegut es tronc com\u00fa, defensant que ses tres varietats estiguin en peu d’igualtat. No negam sa relaci\u00f3 hist\u00f2rica de catalans, valencians, balears i occitans baix sa denominaci\u00f3 de\u00a0llengua roman\u00e7, llengua d’oc\u00a0<\/em>o\u00a0llemos\u00ed<\/em>, tal i com l’anomenaven Ramon Llull, Jaume I o es mateix Moss\u00e8n Alcover. Ara b\u00e9, defensar que sa nostra llengua tengui un origen com\u00fa no significa que hagi d\u2019esser a la for\u00e7a un dialecte des catal\u00e0. \u00a1Aqu\u00ed est\u00e0 sa trampa! Es pancatalanisme s\u2019apropia il\u00b7leg\u00edtimament s\u2019origen d\u2019una cultura mediterr\u00e0nia compartida, una\u00a0koin\u00e9<\/em><\/span>\u00a0ling\u00fc\u00edstica i cultural com deia \u00c1lvaro Santamar\u00eda, que en es segle XII abra\u00e7ava es comtats occitans i catalans, es regne de Val\u00e8ncia fins an el Carche (M\u00farcia), ses Illes Balears i part d\u2019It\u00e0lia i Gr\u00e8cia.<\/p>\n

No estam en contra de s\u2019unitat ling\u00fc\u00edstica entre balears, valencians, occitans i catalans. De fet, es vertaders enemics de sa nostra llengua s\u00f3n es qui pretenen uniformisar-la passant-la per s\u2019invent de s\u2019embut barcelon\u00ed d\u2019en Pompeu Fabra. Es nostro patrimoni ling\u00fc\u00edstic est\u00e0 en joc. I nom\u00e9s podrem preservar-lo des d\u2019una autonomia ling\u00fc\u00edstica. Despr\u00e9s de s\u2019empasta des separatisme catal\u00e0, seria ben hora per m\u00e9s d\u2019un de deixar de posar-se de perfil i rectificar ses concessions fetes an es nacionalisme aquests quaranta anys a ses Illes Balears abans que sia massa tard. Mos hi va sa dignitat com a poble.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La setmana passada ses xerxes socials bullien amb una nova pol\u00e8mica interessada i agafada amb pinces que s’ha tret de sa m\u00e0nega un digital que,\u00a0ma che cosa, curiosament sobreviu gr\u00e0cies a ses subvencions de sa Generalitat de Catalunya i es Govern balear. Sa publicaci\u00f3 posava en boca des diputat aut\u00f2nomic\u00a0Xavier Pericay\u00a0unes paraules que no havia … <\/p>\n

Continue reading “S\u2019entel\u00e8quia de s\u2019unitat de sa llengua”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":1820,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[],"class_list":["post-1819","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-premsa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1819"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1819"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1819\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1820"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1819"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1819"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1819"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}