{"id":1118,"date":"2015-09-30T15:19:30","date_gmt":"2015-09-30T13:19:30","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=1118"},"modified":"2018-04-03T12:48:19","modified_gmt":"2018-04-03T10:48:19","slug":"es-cristians-dal-mayurqa-sa-realitat-dun-eloquio-balear-i-iv","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/altres-documents\/es-cristians-dal-mayurqa-sa-realitat-dun-eloquio-balear-i-iv\/","title":{"rendered":"Es cristians d’Al-May\u00fbrqa: Sa realitat d’un Eloquio balear (i IV)"},"content":{"rendered":"

Fa uns mesos Toni Cantarellas, editor de sa revista Toc-Toc,<\/span>\u00a0se centrava en ses darreres troballes que s\u2019han fet d\u2019un personatge extraordinari, el gran senyor Ben Abet, per desfer sa tesi catalanista de s\u2019any zero de sa conquista de 1229 o, com ell anomenava, es mite de sa\u00a0<\/span>tabula rasa<\/span>. Lluny d\u2019aquesta\u00a0<\/span>tabula rasa<\/span>\u00a0que es catalanisme ha conseguit convertir en doctrina oficial, es fet \u00e9s que encara conservam llinatges cristians i jueus d\u2019abans de sa conquista, lo que demostraria sa seva pres\u00e8ncia abans de 1229 i sa seva coexist\u00e8ncia\u00a0<\/span>\u2013prec\u00e0ria, clandestina, tolerada\u2013\u00a0<\/span>amb sos sarra\u00efns. Amb aquest nou assaig que presentam<\/span>\u00a0avui, s\u2019autor grata m\u00e9s endins i s\u2019aventura a descriure<\/span>\u00a0com devia ser aquesta\u00a0<\/span>pres\u00e8ncia<\/span>\u00a0des cristians (o moss\u00e0rabs)\u00a0<\/span>dins<\/span>es\u00a0<\/span>m\u00f3n musulm\u00e0<\/span>.<\/span>Pes seu inter\u00e8s i per sa seva llarg\u00e0ria\u00a0dividirem\u00a0aquest<\/span>\u00a0segon assaig en quatre parts. Sa setmana passada public\u00e0rem ses part I i II; ahir, sa III, i avui, sa definitiva part IV.<\/span><\/p>\n

Sa realitat d’un Eloquio balear (i IV)<\/h1>\n

Es dialect\u00f2leg Joan Veny (membre de s\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, i per tant gens sospit\u00f3s de\u00a0parcialitat) apunta sa m\u00e9s que probable romanalla d\u2019un substrat rom\u00e0nic fins es segle XIII (a s\u2019apartat dedicat a aquest Eloquio balear veurem com descriu es seus principals trets). D\u2019aqu\u00ed, a part d\u2019altres evid\u00e8ncies emp\u00edriques, s\u2019infereix necess\u00e0riament s\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una poblaci\u00f3 cristiana\u00a0o moss\u00e0rab. Una altra font d\u2019una dignitat encara major dins s\u2019IEC \u00e9s\u00a0Antoni M. Badia i Margarit<\/strong>, president de sa Secci\u00f3 Filol\u00f2gica durant molts d\u2019anys, qui reconeix a sa seva obra \u201cLa formaci\u00f3 de la llengua catalana\u201d\u00a0sa realitat des moss\u00e0rabs i es paper d\u2019aquests, \u201cen es terreny idiom\u00e0tic, d\u2019afavorir la consolidaci\u00f3 de la llengua dels repobladors, que trobava en la d\u2019ells, una afinitat pr\u00e0cticament total\u201d<\/strong>. Un altre parell d\u2019evid\u00e8ncies se troben en es propi Llibre des fets. Es tres protagonistes s\u00f3n un tal\u00a0Gil d\u2019Alag\u00f3<\/strong>, que representa es cas m\u00e9s evident de sa pres\u00e8ncia de cristians (ell havia estat no nom\u00e9s cristi\u00e0, sin\u00f3 cavaller, obligat a sa conversi\u00f3). En segon lloc, es fam\u00f3s\u00a0Al\u00ed de La Palomera<\/strong>, que pareix que sap parlar en roman\u00e7 i, en tercer lloc, es gran senyor moro\u00a0Xiuap de Xivert<\/strong>, qui haguent muntat sa resist\u00e8ncia a tres principals castells se veu obligat a negociar personalment, de tu a tu, sa capitulaci\u00f3 davant el Rei en\u00a0Jaume I<\/strong>, conseguint \u2212si se me permet dir-ho aix\u00ed- \u2018conquistar es conquistador\u2019 ja que assoleix sa plena llibertat de m\u00e9s de sis mils de sarra\u00efns, a part des molts que se guanyaren tal condici\u00f3 a ses ordes del gran senyor de sa part forana Ben Abet, qui, gens amic dets almohades i molt cr\u00edtic amb es Val\u00ed, des des comen\u00e7ament va col\u2022laborar amb el rei aragon\u00e8s.<\/p>\n

Per\u00f2, a pesar de s\u2019acreditada autoritat de ses fonts esmentades (entre elles en Veny i en Badia Margarit) es nostros esc\u00e8ptics, m\u00e9s papistes que el Papa, mai en tendran a bastament. Existeixen documents escrits que donen fe de sa pres\u00e8ncia de cristians durant sa dominaci\u00f3 musulmana, per\u00f2 es partidaris de sa versi\u00f3 catalanisant al\u2022leguen que constitueixen un corpus insuficient o que ses proves cient\u00edfiques pareixen irrellevants en comparan\u00e7a a sa seva idealisada i ben convenient versi\u00f3 des fets, s\u2019\u00fanica que dispensen es docents a s\u2019assignatura de catal\u00e0. S\u00f3n renuents a admetre sa perviv\u00e8ncia tant des cristians o moss\u00e0rabs com des seu roman\u00e7 (molt parescut an es des continent i raonablement descrit en es seus trets m\u00e9s caracter\u00edstics p\u2019en Veny i altres), maldament se\u2019ls hi presentin proves emp\u00edriques. No obstant, tant es lector assenyat com s\u2019historiografia honesta, davant tots aquests testimonis no poden sin\u00f3 fer un pensament i reavaluar sa perversa versi\u00f3 d\u2019un presumpte i fal\u2022la\u00e7 repoblament a partir d\u2019un virtual any zero.<\/p>\n

Fa relativament poc temps se va trobar en es S\u00e0hara tot un tresor: sa cr\u00f2nica original de sa conquista de 1229 des de sa perspectiva musulmana (Kit\u00e2b T\u00e2’R\u00eeh May\u00fbrqa<\/strong>), que refor\u00e7a en molts d\u2019aspectes sa versi\u00f3 historiogr\u00e0fica objectiva. A mesura que passa es temps, per\u00f2, anam descobrint m\u00e9s i m\u00e9s coses. \u00c9s es cas d\u2019una altra troballa cabdal que no fa sin\u00f3 apuntalar lo que ja intu\u00edem o ten\u00edem per cert. A part de s\u2019opini\u00f3 dets experts de s\u2019IEC, es responsable de sa nov\u00edssima troballa prov\u00e9 tamb\u00e9 de Catalunya. Es catalanisme militant se troba en un carrer\u00f3 estret despr\u00e9s d\u2019 haver estat refutat per dos reconeguts catalans. S\u2019historiador i arque\u00f2leg\u00a0Miquel \u00c0ngel Cau<\/strong>\u00a0-director de\u00a0s\u2019Equip de Recerca Arqueol\u00f2gica i Arqueom\u00e8trica de s\u2019Universitat de Barcelona<\/strong>-, expert en sa ciutat romana de Pollentia, confirmava sa romanalla d\u2019una comunitat cristiana en aquella vila, cosa que ja se sabia per\u00f2 era mancada d\u2019una prova irrefutable com sa del 2013, feta p\u00fablica a sa premsa recentment. S\u2019han trobat sepultures amb esquelets en perfecte estat de conservaci\u00f3 de tres individus en aquesta vila que, com demostren ets estudis estratogr\u00e0fics \u2013amb cates pretalai\u00f2tiques en es nivells inferiors-, amb so temps esdevingu\u00e9 medieval. Sa postura des cossos (amb so cap orientat cap a l\u2019Oest i es peus cap a l\u2019Est, en posici\u00f3 de c\u00fabit sup\u00ed) i sa dataci\u00f3 per C-14 revel\u00e0 que dataven des segle X fins a finals del XII. En paraules textuals de s\u2019arque\u00f2leg catal\u00e0,\u00a0\u201cse tracta de tot un tresor, un fet que a trav\u00e9s de ses fonts escrites ja se podia intuir per\u00f2 que encara no comptava amb confirmaci\u00f3 arqueol\u00f2gica. Tenim una poblaci\u00f3 cristiana que perviu dins el m\u00f3n isl\u00e0mic amb es seus propis rituals<\/strong>\u201d. I \u00e9s segur que Pollentia no \u00e9s cap excepci\u00f3.<\/p>\n

PD. Sobre es particular, resten moltes coses a dir, per\u00f2 no podem oblidar sa seva dimensi\u00f3 did\u00e0ctica i ses exig\u00e8ncies d\u2019espai. Esperam que en un futur puguem aprofundir m\u00e9s amb diversos cap\u00edtols monogr\u00e0fics.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns mesos Toni Cantarellas, editor de sa revista Toc-Toc,\u00a0se centrava en ses darreres troballes que s\u2019han fet d\u2019un personatge extraordinari, el gran senyor Ben Abet, per desfer sa tesi catalanista de s\u2019any zero de sa conquista de 1229 o, com ell anomenava, es mite de sa\u00a0tabula rasa. Lluny d\u2019aquesta\u00a0tabula rasa\u00a0que es catalanisme ha conseguit … <\/p>\n

Continue reading “Es cristians d’Al-May\u00fbrqa: Sa realitat d’un Eloquio balear (i IV)”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":1119,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[33],"tags":[],"class_list":["post-1118","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres-documents"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1118"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1118"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1118\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1119"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1118"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1118"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1118"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}