{"id":1111,"date":"2015-09-23T13:52:10","date_gmt":"2015-09-23T11:52:10","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=1111"},"modified":"2018-04-03T12:48:34","modified_gmt":"2018-04-03T10:48:34","slug":"es-cristians-dal-mayurqa-sorigen-paleocristia-de-lluch-abans-de-sa-conquista-part-ii-de-iv","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/altres-documents\/es-cristians-dal-mayurqa-sorigen-paleocristia-de-lluch-abans-de-sa-conquista-part-ii-de-iv\/","title":{"rendered":"Es cristians d&#8217;Al-May\u00fbrqa: S&#8217;origen paleocristi\u00e0 de Lluch abans de sa conquista (Part II de IV)"},"content":{"rendered":"<p><span class=\"s6\">Fa uns mesos\u00a0<strong>Toni Cantarellas<\/strong>, editor de sa revista Toc-Toc,<\/span><span class=\"s6\">\u00a0se centrava en ses darreres troballes que s\u2019han fet d\u2019un personatge extraordinari, el gran senyor Ben Abet, per desfer sa tesi catalanista de s\u2019any zero de sa conquista de 1229 o, com ell anomenava, es mite de sa\u00a0<\/span><span class=\"s7\">tabula rasa<\/span><span class=\"s6\">. Lluny d\u2019aquesta\u00a0<\/span><span class=\"s7\">tabula rasa<\/span><span class=\"s6\">\u00a0que es catalanisme ha conseguit convertir en doctrina oficial, sa realitat \u00e9s que encara conservam llinatges cristians i jueus d\u2019abans de sa conquista, lo que demostraria sa seva pres\u00e8ncia abans de 1229 i sa seva coexist\u00e8ncia\u00a0<\/span><span class=\"s6\">\u2013prec\u00e0ria, clandestina, tolerada\u2013\u00a0<\/span><span class=\"s6\">amb sos sarra\u00efns. Amb aquest nou assaig,\u00a0<em><strong>Es cristians d&#8217;Al-May\u00fbrqa<\/strong><\/em>, que present\u00e0rem<\/span><span class=\"s6\">\u00a0ahir, s\u2019autor grata m\u00e9s endins i s\u2019aventura a descriure<\/span><span class=\"s6\">\u00a0com devia ser aquesta\u00a0<\/span><span class=\"s6\">pres\u00e8ncia<\/span><span class=\"s6\">\u00a0des cristians (o moss\u00e0rabs)\u00a0<\/span><span class=\"s6\">dins\u00a0<\/span><span class=\"s6\">es\u00a0<\/span><span class=\"s6\">m\u00f3n musulm\u00e0<\/span><span class=\"s6\">.\u00a0<\/span><span class=\"s6\">Pes seu inter\u00e8s i per sa seva llarg\u00e0ria\u00a0dividirem\u00a0aquest<\/span><span class=\"s6\">\u00a0assaig en quatre parts,\u00a0<\/span><span class=\"s6\">que anirem publicant\u00a0<\/span><span class=\"s6\">aquesta setmana i sa pr\u00f2xima. Ahir public\u00e0rem sa primera part. Avui, sa segona.<br \/>\n<\/span><\/p>\n<p><strong><span class=\"s6\">S\u2019origen paleocristi\u00e0 de Lluch abans de sa conquista (II de IV)<\/span><\/strong><\/p>\n<p>Es cas de Lluch \u00e9s interessant\u00edssim. Amb ses seves virtuts de relativa inaccessibilitat geogr\u00e0fica, aquell entorn gaireb\u00e9 despoblat hagu\u00e9s estat molt propici com a lloc de congregaci\u00f3 de cristians, amb un m\u00e9s que possible \u00fas de ses coves pes cult i d\u2019un m\u00e9s que probable dest\u00ed de peregrinaci\u00f3 per part des parlants des natural balearium eloquio o roman\u00e7 mallorqu\u00ed, extraordin\u00e0riament convergent amb so roman\u00e7 de la resta d\u2019illes. Avala aquesta tesi (compartida pes cronista des santuari, s\u2019historiador Josep Barcel\u00f3) d\u2019un origen extraordin\u00e0riament antic de Lluch (\u2018Lucus\u2019) es registre escrit que revela un origen anterior an es de sa llegenda hagiogr\u00e0fica (en poques paraules, convenientment \u2018inventada\u2019) de sa primitiva capella mariana. Existeix un ample consens entre ets experts que s\u2019indret era considerat com un lloc sagrat des de feia molt de temps, que situa sa miraculosa troballa 19 anys despr\u00e9s de sa conquista, per\u00f2 \u00e9s que sabem que sa talla original era paleocristiana, de fusta, i que poc despr\u00e9s un tal Valent\u00ed Ses Torres (s\u00ed, en es segle XIII ja surt documentat s\u2019article sibilant o \u2018salat\u2019) fa objecte de llegat testamentari a sa capella mariana, i poc despr\u00e9s, en Guillem de Sa Coma, cansat de ses mol\u00e8sties que li ocasionaven es numerosos peregrins que acudien per ses seves vig\u00edlies, torna es boc\u00ed de terra que enrevoltava s\u2019original capelleta a son antic propietari. No \u00e9s possible que des de sa desocupaci\u00f3 sarra\u00efna de Lluch el 1231 per gr\u00e0cia del Temple fins a 19 anys despr\u00e9s, en es context d\u2019una Mallorca encara per colonisar, aparegui de forma sobtada un contingent tan important de peregrins amb dest\u00ed a un lloc concret de tan dif\u00edcil acc\u00e9s, vinculat amb restes de rituals molt anteriors, sense que hi hagu\u00e9s una tradici\u00f3 cristiana pr\u00e8via, tal com indica sa naturalesa de sa talla paleocristiana original.<\/p>\n<p>Lluch \u00e9s un altre argument de for\u00e7a per defensar sa tesi de sa pres\u00e8ncia a sa Mallorca islamita des cristians. Tamb\u00e9 ho \u00e9s es testimoni des savi moro del Regne taifa d\u2019Al May\u00fbrqa que en es segle XI testimonia sa pres\u00e8ncia d\u2019una majoria de gents cristianes, parlant en es seu roman\u00e7 mallorqu\u00ed. Aquest valuos\u00edssim testimoni, a m\u00e9s, fa refer\u00e8ncia directa a sa llengo, de modo que el deixam pes cap\u00edtol dedicat as balearicum eloquio.<\/p>\n<p>Es fet \u00e9s que, despr\u00e9s de sa dominaci\u00f3 v\u00e0ndala i bizantina, entre es segles VIII i IX a Mallorca governa un n\u00e9t de Carles Magne, el Rei Bernat, que dur\u00e0 s\u2019occit\u00e0 amb sa seva cort i regna fins sa seva mort l\u2019any 814. Aquest fet fou conseq\u00fc\u00e8ncia de sa petici\u00f3 d\u2019auxili des balears as mateix Carles Magne l\u2019any 709, quedant baix sa seva protecci\u00f3, tal com certifica es bi\u00f2graf de s\u2019emperador a \u2018Annales Reine Francorum\u2019. Es balears cristians, combatran durant tot aquest temps ses diverses \u2018r\u00e0zzies\u2019 musulmanes que fan incursions a ses illes. Ets Omeies d\u2019Al-Andalus no s\u2019establiran fins que passi gaireb\u00e9 un segle, quan despr\u00e9s de 1000 anys d\u2019evoluci\u00f3 des llat\u00ed s\u2019inicia un domini sarra\u00ed, que mentres a sa pen\u00ednsula dura fins a sis segles aqu\u00ed ho far\u00e0 nom\u00e9s tres-cents anys, un lapsus dins sa nostra mil\u2022len\u00e0ria hist\u00f2ria que inclou es 25 anys d\u2019influ\u00e8ncia almohade. Sa cr\u00f2nica de Al-Zuhri de s\u2019invasi\u00f3 musulmana duita a terme pes general Issam al-Khawlan esmenta es cristians -diu que s\u2019illa est\u00e0 molt poblada per rums (\u2018romans antics\u2019, cristians)- i no fa pensar,\u00a0contr\u00e0riament a sa conquista aragonesa, en cap episodi apocal\u00edptic, genocida, repressiu o de\u00a0persecuci\u00f3 sistem\u00e0tica cap a sa poblaci\u00f3 nativa.<\/p>\n<p>Per\u00f2 \u00e9s que, per afegit\u00f3, coneixem b\u00e9 sa societat d\u2019Al Andalus, des qual Balears se converteixen\u00a0<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/jaumetercer.com\/images\/articulos\/toni_cantarellas\/crstians\/feits\/image.jpeg\" alt=\"image\" width=\"200\" height=\"217\" \/>en ses seves illes orientals. Aquesta societat inclou es sarra\u00efns (que es divideixen en \u00e0rabs i berbers), un contingent important de cristians que esdevenen moss\u00e0rabs (disfrutant en ocasions d\u2019un estatus social ben important i reconegut), es col\u2022lectiu jueu (que, gr\u00e0cies an es seu auxili financer, seran protegits pes reis cristians, com havien estat consentits pes sarra\u00efns) i ets esclaus a sa base jer\u00e0rquica. Sa pres\u00e8ncia de tots aquests grups socials despr\u00e9s dets episodis iniciats el 1229 \u00e9s un fet, passant ets oprimits a ser alliberats i es lliures (es sarra\u00efns) a ser esclavisats fins a sa seva conversi\u00f3, maldament molts d\u2019ells (com \u00e9s es cas des col\u2022laboradors i es que s\u2019entreguen com a fruit de certes capitulacions pactades) adquireixen incl\u00fas es perm\u00eds de conservar ses seves possessions. Amb so temps sa majoria adquirir\u00e0 nom cristi\u00e0, per\u00f2, com hem vist en es primer assaig d\u2019aquest treball, hem esmentat un bon enfilall de llinatges sem\u00edtics que, encara que se n\u2019hagin perdut molts al llarg des segles, encara avui en dia en conservam una bona grapada. Des jueus, que a Ciutat de Mallorca seguiran ocupant es Call, tots acabaren adquirint nom i llinatge cristi\u00e0, lo qual contribueix a s\u2019equ\u00edvoc que molts de llinatges actuals s\u00f3n de descendents catalans, quan tenen es seu origen en sa conversi\u00f3 d\u2019un natiu. Tenim s\u2019exemple de s\u2019anomenat Mestre Jaume de Mallorques, m\u00e9s conegut com Jafuda Cresques, que hagu\u00e9 de convertir-se per mor de sa pressi\u00f3 sobre es col\u2022lectiu jueu agafant es nom de Jaume Riba.<\/p>\n<p>Per\u00f2 ets esclaus d\u2019Al May\u00fbrqa, es m\u00e9s desafavorits dins sa jerarquia social d\u2019Al Andalus, s\u00f3n d\u2019una import\u00e0ncia cabdal. \u00c9s l\u00f2gic inferir que sa majoria d&#8217;esclaus serien tamb\u00e9 natius cristians, donat que a s\u2019illa invadida ja n\u2019hi havia i aix\u00ed no s\u2019havien d&#8217;importar d&#8217;altres bandes, amb lo qual, tot sumat, donaria un percentatge de cristians molt elevat, i encara m\u00e9s de natius de totes ses castes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa uns mesos\u00a0Toni Cantarellas, editor de sa revista Toc-Toc,\u00a0se centrava en ses darreres troballes que s\u2019han fet d\u2019un personatge extraordinari, el gran senyor Ben Abet, per desfer sa tesi catalanista de s\u2019any zero de sa conquista de 1229 o, com ell anomenava, es mite de sa\u00a0tabula rasa. Lluny d\u2019aquesta\u00a0tabula rasa\u00a0que es catalanisme ha conseguit convertir &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/altres-documents\/es-cristians-dal-mayurqa-sorigen-paleocristia-de-lluch-abans-de-sa-conquista-part-ii-de-iv\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Es cristians d&#8217;Al-May\u00fbrqa: S&#8217;origen paleocristi\u00e0 de Lluch abans de sa conquista (Part II de IV)&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":1112,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[33],"tags":[],"class_list":["post-1111","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres-documents"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1111"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1111"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1111\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1112"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1111"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1111"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1111"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}