{"id":1108,"date":"2015-09-22T13:47:36","date_gmt":"2015-09-22T11:47:36","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=1108"},"modified":"2018-04-03T12:48:42","modified_gmt":"2018-04-03T10:48:42","slug":"es-cristians-dal-mayurqa-romanalles-des-cristians-durant-sa-dominacio-sarraina-i-de-iv","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/altres-documents\/es-cristians-dal-mayurqa-romanalles-des-cristians-durant-sa-dominacio-sarraina-i-de-iv\/","title":{"rendered":"Es cristians d’Al-May\u00fbrqa: Romanalles des cristians durant sa dominaci\u00f3 sarra\u00efna (I de IV)"},"content":{"rendered":"

Fa uns mesos Toni Cantarellas, editor de sa revista Toc-Toc, se centrava en ses darreres troballes que s\u2019han fet d\u2019un personatge extraordinari, el gran senyor Ben Abet, per desfer sa tesi catalanista de s\u2019any zero de sa conquista de 1229 o, com ell anomenava, es mite de sa\u00a0tabula rasa<\/em>. Lluny d\u2019aquesta\u00a0tabula rasa<\/em>\u00a0que es catalanisme ha conseguit convertir en doctrina oficial, sa realitat \u00e9s que encara conservam llinatges cristians i jueus d\u2019abans de sa conquista, lo que demostraria sa seva pres\u00e8ncia abans de 1229 i sa seva coexist\u00e8ncia \u2013prec\u00e0ria, clandestina, tolerada\u2013 amb sos sarra\u00efns. Amb aquest nou assaig que presentam avui, s\u2019autor grata m\u00e9s endins i s\u2019aventura a descriure com devia ser aquesta pres\u00e8ncia des cristians (o moss\u00e0rabs) dins es m\u00f3n musulm\u00e0. Pes seu inter\u00e8s i per sa seva llarg\u00e0ria dividirem aquest segon assaig en quatre parts, que anirem publicant aquesta setmana i sa pr\u00f2xima.<\/p>\n

Es cristians d’Al-May\u00fbrqa<\/strong><\/p>\n

Toni Cantarellas<\/strong><\/p>\n

Romanalles des cristians durant sa dominaci\u00f3 sarra\u00efna (I de IV)<\/strong><\/p>\n

A s\u2019assaig publicat fa un parell de mesos en aquesta tribuna (Es mite de sa tabula ras<\/em>a) v\u00e0rem parlar de sa continu\u00eftat des llegat d\u2019un important\u00edssim col\u2022lectiu musulm\u00e0 que roman a Balears i que se convert\u00ed a sa fe cat\u00f2lica despr\u00e9s de sa conquista aragonesa, campanya que s\u2019ha d\u2019avaluar dins es context general de sa Reconquista hisp\u00e0nica, de sa qual en Jaume I d\u2019Arag\u00f3 manifest\u00e0 v\u00e0ries vegades que volia significar-se com un gran protagonista. Tamb\u00e9 vaig parlar de s\u2019antiga comunitat jueva i des moss\u00e0rabs, aix\u00ed com des meus dubtes sobre sa possibilitat d\u2019un repoblament gaireb\u00e9 exclusivament \u2018catal\u00e0\u2019, terme que d\u2019altra part, apareix documentat per primera vegada nom\u00e9s un segle abans a una cr\u00f2nica mallorquina: \u2018llibre mallorqu\u00ed de ses gestes il\u2022lustres dels pisans\u2019. Per\u00f2 \u00e9s arribada s\u2019hora de parlar des cristians, de sa m\u00e9s que plausible possibilitat de sa seva romanalla amb sos seus cultes, es seus costums i es sa seva natural llengo roman\u00e7, un llat\u00ed que, haguent evolucionat paral\u2022lelament an es roman\u00e7os des continent a partir des segle I aC hauria sofrit, dins un context a\u00efllat, un recorregut de molt m\u00e9s d\u2019un mil\u2022lenni. Deixarem pes pr\u00f2xim assaig es tema des\u00a0Balearicum Eloquio<\/em>(sa parla) per passar a tractar ara es des cristians d\u2019Al May\u00fbrqa (es parlants).<\/p>\n

Abans d\u2019entrar en mat\u00e8ria, vull puntualisar que sa l\u00ednia que separa es moss\u00e0rab des cristi\u00e0 pr\u00f2piament dit \u00e9s molt fina i relativa. Es terme \u2018moss\u00e0rab\u2019, de \u2018must\u2019arab\u2019 (casi \u00e0rab o arabisat) designa es cristians que romangueren dins territori musulm\u00e0 sense convertir-se per\u00f2 adoptant aspectes de sa cultura andalus\u00ed, inclosa sa llengo \u00e0rab, mantenguent, per\u00f2, an es mateix temps, es seu roman\u00e7 i ses seves creences religioses. Si s\u2019haguessin convertit a l\u2019Islam, ja no serien estrictament moss\u00e0rabs sin\u00f3 \u2018mulad\u00ed\u2019, o sigui, ap\u00f2states des cristianisme.\"image\"<\/p>\n

Tot apunta que es cristians, en sentit rigor\u00f3s o b\u00e9 mossabirisats, foren consentits sa major part des temps de sa nostra \u00e8poca musulmana fins a s\u2019arribada dets almohades, quan amb molta probabilitat molts s\u2019amagaren i sa majoria se convert\u00ed per guardar ses aparences, professant es culte cat\u00f2lic d\u2019amagat. Un d\u2019aquests indrets de reuni\u00f3 seria es santuari de Lluch, des llat\u00ed\u00a0Lucus<\/em>, en sa seva accepci\u00f3 de \u2018bosc sagrat\u2019. Sa talla original de la Mare de D\u00e9u de Lluch, en fusta, era paleocristiana, un dets icons de cult mari\u00e0 (juntament amb senzills crucifixos) anteriors a l\u2019any 1229, amb el nin Jes\u00fas amb un ocell en lloc d\u2019un llibre, essent substitu\u00efda per sa de pedra (morena \u2013una aut\u00e8ntica Verge templ\u00e0ria-) en es segle XV i restaurada el 1884. Sa llegenda hagiogr\u00e0fica de s\u2019invenci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u de Lluc \u00e9s un mite que presenta una concepci\u00f3 simb\u00f2lica i convenient de s\u2019hist\u00f2ria promoguda en es segle XVII per exaltar sa seva devoci\u00f3 (Dr. Gabriel Segu\u00ed i Dr. Gabriel Camps); tamb\u00e9 apareix en \u2018El Llibre del Repartiment’ sa Cova de Sant Mart\u00ed, cova\/santuari on immediatament se va instal\u2022lar una capella. Sa tradici\u00f3 assenyala que va servir de catacumba pes cristians de sa Pollentia paleo-romana, i \u00e9s ben probable que a s\u2019\u00e8poca de sa Taifa balear pogu\u00e9s fer es mateix servici. No hi ha cap dubte des seu \u00fas per s’evid\u00e8ncia d’algunes senyals de s’antiqu\u00edssima escala que condueix a s’interior, on s’aprecien gravats d’estil rom\u00e0nic, estil que compr\u00e8n es segle X fins es segle XII, just es per\u00edode sarra\u00ed a Balears. Sa cova est\u00e0 al descobert, en es centre hi ha es pou i sa capella se troba a l’esquerra de sa cova. Molt\u00edssimes coves, com ses d’en Galileu -Selva- pogueren ser lloc de culte cristi\u00e0 durant aquest per\u00edode, aix\u00ed com qualcuna de ses bas\u00edliques paleocristianes que romanien en peu. As cap i a la fi, sa fase almohade nom\u00e9s va del 1203 al 1229: vint-i-sis anys d\u2019intoler\u00e0ncia que dif\u00edcilment pogueren acabar amb sos moss\u00e0rabs i es cult cristi\u00e0.<\/p>\n

Com veurem, es propi \u2018Llibre des Fets\u2019 testimonia sa pres\u00e8ncia de moss\u00e0rabs, per\u00f2 a m\u00e9s tenim un caramull d\u2019informaci\u00f3 sobre esgl\u00e9sies, ermites i bas\u00edliques algunes de ses quals s\u2019utilisaren fins entrada sa dominaci\u00f3 \u00e0rab. Damunt moltes d\u2019elles, es musulmans aixecaren mesquites que llavors foren reempla\u00e7ades per temples cristians. Damunt altres, en canvi, es propis nouvenguts aixecaren esgl\u00e9sies en aquell mateix segle XIII de ses quals en queden moltes de distribu\u00efdes per tota sa geografia balear en diversos estats de conservaci\u00f3. Gaireb\u00e9 totes daten des per\u00edode bizant\u00ed (a partir des segle V), promogudes per s\u2019Emperador Justini\u00e0, a qui esmentarem a s\u2019article dedicat as \u2018balearicum eloquio\u2019. Lo interessant d\u2019aquests temples cristians \u00e9s sa caracter\u00edstica observada com a constant a quasi totes aquestes edificacions: es seu vincle amb assentaments pretalai\u00f2tics s\u2019antigor des quals se remunta de vegades an es primers habitants balears, amb pres\u00e8ncia de pintures rupestres des per\u00edode neol\u00edtic acer\u00e0mic (5000 aC), talai\u00f2tics (1500 aC), romans, musulmans i medievals. Aquest tret mos sembla altament interessant perqu\u00e8 demostra un continuum hist\u00f2ric pes qual sa poblaci\u00f3 nativa va anar evolucionat dins ets assentaments originaris i s\u2019ha anat adaptant a ses circumst\u00e0ncies des de s\u2019alba des temps fins a s\u2019actualitat.<\/p>\n

Com apunten alguns estudiosos, es culte cristi\u00e0, a ses darreries des per\u00edode isl\u00e0mic, se va despla\u00e7ar d\u2019aquests llocs de cult a indrets clandestins (molts d\u2019ells coves), alguns des quals donaren origen a ermites i santuaris molt tempranencs com es cas de Lluch. Per citar nom\u00e9s algunes d\u2019aquestes bas\u00edliques paleocristianes, totes relacionades amb ses nord-africanes, tenim ses de Son Peret\u00f3, Son Fadrinet, Cas Frares (on trobam un testimoni des \u2018balearicum eloquio\u2019 que m\u00e9s envant examinarem), Sa Carrotja, Son Bou (Menorca), es Forn\u00e0s de Torell\u00f3 (Menorca), el Cap del Port de Fornells (Menorca), illa d’en Colom (Menorca), etc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns mesos Toni Cantarellas, editor de sa revista Toc-Toc, se centrava en ses darreres troballes que s\u2019han fet d\u2019un personatge extraordinari, el gran senyor Ben Abet, per desfer sa tesi catalanista de s\u2019any zero de sa conquista de 1229 o, com ell anomenava, es mite de sa\u00a0tabula rasa. Lluny d\u2019aquesta\u00a0tabula rasa\u00a0que es catalanisme ha … <\/p>\n

Continue reading “Es cristians d’Al-May\u00fbrqa: Romanalles des cristians durant sa dominaci\u00f3 sarra\u00efna (I de IV)”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":1109,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[33],"tags":[],"class_list":["post-1108","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres-documents"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1108"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1108"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1108\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1109"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1108"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1108"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1108"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}