{"id":1093,"date":"2015-03-03T13:40:13","date_gmt":"2015-03-03T12:40:13","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=1093"},"modified":"2018-04-03T12:51:18","modified_gmt":"2018-04-03T10:51:18","slug":"jaume-iv-de-mallorques-650-aniversari-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/altres-documents\/jaume-iv-de-mallorques-650-aniversari-1\/","title":{"rendered":"Jaume IV de Mallorques, 650 aniversari (1)"},"content":{"rendered":"<p><em>Enguany \u00e8s un any d\u2019importants aniversaris. Crida s\u2019atenci\u00f3 que ning\u00fa hagi reparat en es fet que tamb\u00e9 ho \u00e8s d\u2019en Jaume IV de Mallorques, es qual visqu\u00e9 una vida extraordin\u00e0ria. A m\u00e9s de comen\u00e7ar l\u2019any Ramon Llull (a partir des novembre: 700 anys des seu\u00a0 trasp\u00e0s) o l\u2019any Ruiz i Pablo (autor menorqu\u00ed), aquest any se compliran es 650 anys de sa mort d\u2019un personatge hist\u00f2ric cabdal: en Jaume IV de Mallorques, primer Rei leg\u00edtim for\u00e7at a s\u2019exili i paradoxal exemple de sa determinaci\u00f3, a trav\u00e9s de totes ses dificultats i avatars possibles, de recuperar lo que, en just\u00edcia, era seu.<\/em><\/p>\n<p>A sa primerenca edat d\u2019onze anys, i en unes circumst\u00e0ncies que no podien ser m\u00e9s dram\u00e0tiques, es pr\u00edncep Jaume va rebre sa dignitat de Rei de Mallorques, just en morir, a sa mateixa batalla a on se decidia es futur del Regne, son pare Jaume III (el 1349). Essent ferit a Llucmajor, s\u2019usurpador Rei d\u2019Arag\u00f3 el va fer presoner tancant-lo a una masmorra as \u2018Castell Nou\u2019 de Barcelona, despr\u00e9s d&#8217;haver passat pes de X\u00e0tiva. S\u2019intenci\u00f3 de Pere d\u2019Arag\u00f3 (<em>Pere es des punyalet<\/em>) era evitar qualsevol intent legitimista per retornar es regne a sa dinastia mallorquina. Per\u00f2 s\u2019ajuda legitimista arrib\u00e0, ja que Jaume va conseguir fugar-se l&#8217;any 1362 i refugiar-se a Aviny\u00f3 sota sa protecci\u00f3 del Papa Innocent VI.<\/p>\n<p>A Llucmajor, havia esdevengut per raons evidents Jaume IV de Mallorques, per\u00f2 a m\u00e9s amb absoluta legitimitat per mor de sa pretensi\u00f3 de son pare, injustament anomenat\u00a0<em>El Temerari<\/em>. Jaume III va ser un aut\u00e8ntic valent abocat a s\u2019exig\u00e8ncia des deure i de ses circumst\u00e0ncies, per\u00f2 mai un temerari.<\/p>\n<p>Abans d\u2019empendre sa seva arriscada empresa, el 7 d\u2019agost del 1349 Jaume III va dictar es seu testament, on designava hereu es seu fill:\u00a0<em>\u201c\u2026inclitum infante Jacobum filium nostrum primogenitum legitimum et naturales instituimjus nominamos et esse volumus nostrum universales heredem\u201d<\/em>.<\/p>\n<p>Jaume IV, rei nominal de Mallorques, heretava aix\u00ed ses dignitats de Comte del Rossell\u00f3 i la Cerdanya, com tamb\u00e9 sa de Pr\u00edncep de Morea i d\u2019Acaya, Comte de Claren\u00e7a i Bar\u00f3 de Matagrif\u00f3. Adem\u00e9s, obtenia pes seu casament amb la Reina Joana I de N\u00e0pols i de Jerusalem, es t\u00edtols de Rei consort i Duc de Cal\u00e0bria. Es seu matrimoni dur\u00e0 3 anys, per\u00f2 no va arribar a anul\u00b7lar-se.<\/p>\n<p>En abandonar sa cort napolitana, on havia comen\u00e7at a finan\u00e7ar sa campanya per sa reconquesta del Regne manllevat, marxa a Fran\u00e7a amb s\u2019objectiu de trobar m\u00e9s ajudes, per\u00f2 es primer contacte amb el Rei franc\u00e8s no ser\u00e0 possible per mor de s\u2019alian\u00e7a existent entre aquest i es seu s\u2019enemic en Pere d\u2019Arag\u00f3 contra el Rei de Castella. No obstant, troba sa simpatia del Rei d&#8217;Anglaterra i s&#8217;ajuda del de Castella, lo que fa que faci costat an aquest en es seus conflictes i prengui part a sa batalla de N\u00e0jera, on va plantar s\u2019hist\u00f2rica bandera tribarrada del Regne de Mallorques juntament amb sa castellana i s\u2019anglesa. Per\u00f2 all\u00e0 ser\u00e0 fet de nou presoner, i as cap de dos anys alliberat un altre pic. Jaume IV \u00e8s com una anguila: davant ses dificultats, sempre se n\u2019acaba sortint. Nom\u00e9s t\u00e9 una curolla: recuperar es Regne insular.<\/p>\n<p>Sa seva esperan\u00e7a va arribar amb s\u2019alian\u00e7a amb so seu cunyat, Llu\u00eds d\u2019Anjou, germ\u00e0 del Rei franc\u00e8s. Amb sa seva ajuda va reclutar un ex\u00e8rcit de 6000 mercenaris, amb sos que va entrar a Catalunya travessant es Pirineus per Conflent el 1374. No va poder conseguir es seu objectiu, per\u00f2 va trobar cert consol en sa seva campanya castigant as catalans fins a Sant Cugat del Vall\u00e8s, des d\u2019on intent\u00e0 s\u2019assalt a sa ciutat comtal de Barcelona, es principal port de sa Corona d\u2019Arag\u00f3. Barcelona resisteix i, as cap d\u2019un any de temptatives infructuoses, Jaume se retira amb so seu ex\u00e8rcit a Castella, on trobar\u00e0 sa mort \u2014probablement a conseq\u00fc\u00e8ncia de ses ferides rebudes\u2014 a S\u00f2ria. Tenia 39 anys, sa mitat des quals els va passar captiu.<\/p>\n<p>* Antoni Cantarellas \u00e9s investigador nacional d\u2019Arxius i Biblioteques 434 per s\u2019Arxiu del Regne de Malloca, amb sa llic\u00e8ncia concedida el 18-12-1992.<\/p>\n<div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Enguany \u00e8s un any d\u2019importants aniversaris. Crida s\u2019atenci\u00f3 que ning\u00fa hagi reparat en es fet que tamb\u00e9 ho \u00e8s d\u2019en Jaume IV de Mallorques, es qual visqu\u00e9 una vida extraordin\u00e0ria. A m\u00e9s de comen\u00e7ar l\u2019any Ramon Llull (a partir des novembre: 700 anys des seu\u00a0 trasp\u00e0s) o l\u2019any Ruiz i Pablo (autor menorqu\u00ed), aquest any &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/altres-documents\/jaume-iv-de-mallorques-650-aniversari-1\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Jaume IV de Mallorques, 650 aniversari (1)&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":1094,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[33],"tags":[],"class_list":["post-1093","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres-documents"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1093"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1093"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1093\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1094"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1093"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1093"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1093"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}