QUI SOM?
Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears és una entitat cultural sense ànim de lucre nascuda a finals de 2013 amb un objectiu clar i llampant: dignificar es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Sa Fundació no neix com una simple associació cultural, sinó que aspira a erigir-se en un moviment ciutadà d’ampla base social que agrupi iniciatives polítiques, mediàtiques, filològiques, associatives i culturals encaminades a prestigiar es balear a tots ets àmbits. Per això compta amb un projecte molt ambiciós encapçalat per persones i professionals de primer orde que han de menester sa teva col∙laboració per posar-lo en marxa com abans millor. Ha arribat s’hora de passar de ses paraules an es fets, de sa queixa negativa a s’acció positiva, de deixar de renegar en privat per reclamar obertament i públicament sa dignitat des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc com a llengua de ses Balears.
Sa Fundació no vol alimentar debats estèrils que no duen enlloc, sinó fer una feina efectiva i pràctica en defensa de sa nostra manera de xerrar. Per això apostam per un model de llengua no rupturista, un model integrador que se pugui veure com una transició natural que permeti corregir ets excessos i abusos que s’han comès durant aquests anys, un model que faci que també ses persones que avui en dia utilisen es català normatiu vagin decantant-se gradualment cap a formes més autòctones. Dins sa mil·lenària història de Balears, s’anormalitat no és lo que defensa sa nostra Fundació i sa majoria de ciutadans balears. Lo anormal (i, per tant, capgirable) són aquests trenta anys d’imposició catalanista.
OBJECTIUS:
Sa Fundació vol contribuir a crear un estat d’opinió favorable que permeti anar incorporant ses particularitats lingüístiques des baleàric a s’estàndar oficial que s’utilisa aquí a Balears, a s’escola, a ses administracions públiques, a s’universitat i en es medis de comunicació públics. Aquest estat d’opinió per dignificar es mallorquí tendria a mig i a llarg plaç ses següents metes:
- Elaboració d’un model de balear per tota casta d’usos formals que doni preferència a ses formes insulars davant ses pròpies de Catalunya.
- Modificació de s’Estatut d’Autonomia perquè se prestigïi es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc de forma efectiva i no retòrica, com fins ara. Això vol dir dignificar-lo oralment i també per escrit.
- Especial protecció de sa nostra llengua baleàrica a ses escoles, a ses administracions públiques i en es medis de comunicació públics, fomentant de ver i de forma decidida que ses modalitats insulars siguin “objecte d’estudi i de protecció”, tal com prescriu s’Estatut.
HISTÒRIA:
Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, en homenatge an es darrer rei independent de s’antic Regne de Mallorca mort en combat per salvaguardar sa seva sobirania, neix amb un objectiu clar i llampant: dignificar es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Sa pressió catalanista està canviant, més ben dit, ha canviat ja, sa nostra secular manera de xerrar, una conseqüència lògica si tenim en compte que es balear ha estat arraconat de tots ets usos cults, oficials i acadèmics. Aquesta subversió de sa nostra manera de xerrar se manifesta de maneres molt diverses, com sa pèrdua de modismes i frases fetes o sa desconeixença de moltes paraules que usaven encara es nostres pares, avis i padrins per designar coses que avui designam amb sos seus sinònims catalans. Aquesta degradació té un origen molt concret.
D’ençà de 1983, any en què s’aprova es primer estatut d’autonomia que reconeix es català com a llengua pròpia de Balears i rebaixa es balear a dialecte, es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc no han deixat de perdre prestigi davant es català estàndar: se’ls segueix considerant un dialecte en es sentit més pejoratiu des terme dialecte, un patois, una forma de xerrar familiar, domèstica, sense entitat per s’activitat pública i oficial. Sa millor prova d’això és que avui es néts corregeixen es seus padrins perquè no xerren es català estàndar que ets al∙lots aprenen a s’escola.
A s’escola, a sa nostra universitat, a ses editorials, a sa premsa, en es medis de comunicació públics s’arraconen formes correctíssimes que sempre havíem empleat a Balears i se substitueixen per altres que mos són estranyes però que són en teoria, així mos ho han fet creure, més correctes: ordre per orde, cementiri per cementeri, vacances per vacacions, núvol per nigul o nivolat, esport per deport, ajut per ajuda, préstec per manlleu, nuvi per novii. Sa llista és interminable i no només afecta es lèxic, sinó també ses flexions verbals (acabés per acabàs, cantem per cantam), sa sintaxi (tot i que per maldament), s’ús, de cada pic més incorrecte, de s’article baleàric, per no dir res de moltíssimes locucions que han desaparegut per falta d’ensenyança i ús públic.
Per aturar aquesta degradació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc, tant en quantitat com en qualitat, entenem que és necessari dotar-lo d’un corpus normatiu amb totes ses benediccions oficials i acadèmiques. Si es balear i es català (ben igual que es valencià) formen part des mateix tronc lingüístic, ses relacions entre tots dos (o tots tres) han d’esser d’igualtat, mai de superioritat ni molt manco d’imposició, com ha passat fins ara.
Després de quatre anys, Sa Fundació suma ja més de 500 socis i milers de simpatisants a totes ses illes que l’avalen com a entitat capdavantera en defensa de sa cultura balear. Es nostro patrimoni lingüístic està en joc i per això hem arribat a sa conclusió que només podem preservar-lo des d’una certa autonomia lingüística. Col·labora, suma’t, fé’t soci. Es futur de sa nostra manera de xerrar està a ses teves mans.
-
Fernando Fortuny Salas -
Gari Durán Vadell -
Joan D.Pons Torres -
Toni Marí Ribas -
Joan Font Rosselló -
Bernardí Homar Oliver -
Bernat Noguera -
Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Antoni C. Pons Bosch, Toni Planas Gual de Torrella, Matias Rabassa Sastre, David Cardona Costa, Xim Fortuny Salas,